Diuen que la tardor és temps de reflexió i de mirar cap endintre, de
preguntar-nos el perquè de tot plegat. I jo us convido a reflexionar sobre el
perquè d’una cosa que m’amoïna des de fa temps: per què, quan amagueu el vostre
cos del fred, n’amagueu també la màgia? No us adoneu que, tot vestint-lo amb
practicitat i prêt-à-porter, amb presses, perdeu allò que us fa ser úniques,
diferents i exclusives? Que perdeu la singularitat que la naturalesa us ha
regalat? Per això us proposo que us pregunteu, nues, davant un mirall, què
n’heu fet, d’aquesta màgia. Gairebé sense adonar-vos-en, és com us deixeu
atrapar per la grisor, la neutralitat i la repetitivitat dels cànons d’una moda
cada cop menys femenina i cada cop més uniforme.
Una obra d’art ho és quan t’emociona. Quan te n’atrapa la bellesa, sensibilitat, perfecció, filosofia...però, sobretot, perquè és única, original, irrepetible. I les dones, no en tinc cap dubte, sou l’obra d’art per excel·lència. Admiro el cos d’una dona de la mateixa manera que admiro una escultura, un quadre, una música o un poema. I és com a amant de l’art, que vull vetllar perquè el vostre vestit sigui l’embolcall que es mereixen tant el vostre cos, com la vostra ànima. I ho faig tot seguint, Fil per randa, l’antiga fórmula: la dels grans mestres de la moda.
Instal·lat al meu atélier he reprès, fidel als orígens, l’ofici de modista. Allà, al meu atélier, enfilo l’agulla amb el fil de la creativitat i començo a embastar les peces de roba amb l’ajut i consell dels millors artesans: dels que fan els teixits, genuïns i naturals com la vostra pell, fins als que tallen i donen forma als botons i d’altres complements amb fusta mil·lenària. I així, de la mà d’aquests companys artesans que estimen el seu ofici tant com jo estimo el meu, m’arriba el moment de fer l’última puntada al vostre vestit. I així, com l’escultor, l’escriptor, el músic o el pintor, jo també començo a sentir aquell buit immens quan acabes de parir aquella criatura que fa temps que t’ha acompanyat nit i dia.
El vestit ja no és el meu desig sinó el vostre. El meu ha esdevingut realitat quan he llegit aquest bonic poema en el vostre somriure:
Una obra d’art ho és quan t’emociona. Quan te n’atrapa la bellesa, sensibilitat, perfecció, filosofia...però, sobretot, perquè és única, original, irrepetible. I les dones, no en tinc cap dubte, sou l’obra d’art per excel·lència. Admiro el cos d’una dona de la mateixa manera que admiro una escultura, un quadre, una música o un poema. I és com a amant de l’art, que vull vetllar perquè el vostre vestit sigui l’embolcall que es mereixen tant el vostre cos, com la vostra ànima. I ho faig tot seguint, Fil per randa, l’antiga fórmula: la dels grans mestres de la moda.
Instal·lat al meu atélier he reprès, fidel als orígens, l’ofici de modista. Allà, al meu atélier, enfilo l’agulla amb el fil de la creativitat i començo a embastar les peces de roba amb l’ajut i consell dels millors artesans: dels que fan els teixits, genuïns i naturals com la vostra pell, fins als que tallen i donen forma als botons i d’altres complements amb fusta mil·lenària. I així, de la mà d’aquests companys artesans que estimen el seu ofici tant com jo estimo el meu, m’arriba el moment de fer l’última puntada al vostre vestit. I així, com l’escultor, l’escriptor, el músic o el pintor, jo també començo a sentir aquell buit immens quan acabes de parir aquella criatura que fa temps que t’ha acompanyat nit i dia.
El vestit ja no és el meu desig sinó el vostre. El meu ha esdevingut realitat quan he llegit aquest bonic poema en el vostre somriure:
No em facis d’una peça,
que vull un bocí de cada destí.
Incorpora textures, desfés l’establert,
embasta ponts entre l’èxit i jo,
arquitecte del vestit.
Fes del meu cos un plànol d’experiències
i vesteix-me després.
